L'intrús

Era dijous, crec, arribava de treballar. Odio treballar, l'únic bo que li trobo es que paguen, i amb els diners em puc comprar coses; vull moltes coses. Sempre que arribo hi ha el meu germà mirant la televisió, sempre mira el mateix, pel·lícules de por, però avui no hi era. Estava la televisió encesa amb una nota enganxada.

“Em vaig a casa d'en Lucas. PD: no et mengis el pastis de la cuina.” Estava escrit d'una manera rapida, casi no es podia llegir. Vaig llençar la nota al terra. A la televisió estaven eminent “Chucky”, odiava aquesta pel·lícula, a qui li pot donar por un ninot? Vaig apagar la televisió i em vaig dirigir cap a la cuina a menjar. Allà estava el pastis, tenia bona pinta, molta bona pinta, aixi que vaig ignorar el missatge del meu germà em vaig menjar un tros. No era bo, però tampoc dolent.

Quant vaig acabar de menjar vaig anar cap a l'habitació, el cap em donava voltes. Sempre pujava les escales de dos en dos, avui no, estava massa cansat. Em vaig dormir de cop.

Després de tenir uns quants mal somnis estranys em vaig despertar sobresaltat, cridant: “Oh déu meu! Ancià allunyi això de la meva cara!”. Estava banyat en suor. “Uf... nomes era un malson” vaig dir. Després de dir aixo, vaig escoltar una veu, em va dir “Hola”. Un crit agut i poc masculí va surti de la meva boca a pujant per les meves cordes bocals. Em vaig tapar de sencer amb els llençols. No s'escoltava res. Després d'un temps em vaig tranquil·litzar, potser es el meu germà vaig pensar “Dani, si ets tu, et juro que et trencaré les cames, fill de puta!” vaig dir.

El silenci continuava envaint l'habitació. Vaig fer un cop d'ull a l'habitació. Allà estava dos ulls vermells, dins de l'armari. Estava paralitzat no sabia que fer. Uns sorolls infernals van sonar per tota la habitació, junt amb els meus crits de nena petita. Em vaig tapar amb els llençols, d'alguna manera em sentia protegit allà dins. Em vaig tranquil·litzar, vaig donar un par de voltes dins dels llençols, vaig notar uns objectes al meu pantalons, el mòbil, els cigarrets i l'encenedor. Sabia que dormir amb la roba del treball algun dia serviria per algú. Vaig intentar il·luminar amb el mòbil, no tenia bateria. També podia encendra el llum, però, l'interruptor estava al costat de l'armari, i lo que sigui que estigues a l'armari em podia fer algú. Vaig tenir la genial idea de llençar el mòbil a l'interruptor per veure si podia encendre'l. No va funcionar. Em vaig aproximar a la tauleta que tenia al costat del llit, i vaig agafar-ho tot: el rellotge, el gat de la sort, un desodorant i un tros de bocata. Vaig llençar el gat i el rellotge, res, no va funcionar. No sabia d'on havia sortit aquell bocata, però tenia gana aixi que mel vaig menjar sencer. Per poc no vaig vomitar.

Nomes em quedava el desodorant. Vaig aproximar-me el mes possible a l'interruptor, mentre m'arrastrava per el llit, vaig notar els cigarrets i l'encenedor. Llavors vaig tenir una idea. Amb el desodorant i l'encenedor vaig fabricar un llançaflames casolà. Em sentia segur amb el llançaflames, ara podia acabar amb ell, sigui el que sigui. Em vaig aproximar cremant-ho tot el que estigues entre mi i l'armari. Vaig cremar tot el que hi havia dins de l'armari, fins que aquells ulls van desaparèixer.

Quan van desaparèixer, vaig obrir la llum, havia roba cremant-se i un penjador, un penjador solitari mig carbonitzar. Vaig caure d'esquenes al terra d'esgotament. “Tot aixo per un penjador?” va ser el meu últim pensament abans de caure rendit per el somni.

Epíleg:

Em vaig despertar en el seient de darrere dintre el cotxe, el meu germà estava conduint.

“On anem” vaig dir, “Estas bé?” va dir preocupat, després va afegir “Perquè collons has cremat la teva habitació?” no li vaig contestar, era massa patètic. Després de un temps li vaig dir “El pastis que has fet es una merda...”, no sabia que mes dir. “QUE? EL DE LA NOTA?” va cridar-me, “Si...”. Ell va començar a accelerar.