La millor edat de la vida
Jo sóc dels que defensa que la millor etapa de la vida és la que està entre els 6 i 10 anys, i no només perquè és de les poques edats en les que he viscut, si no perquè crec que tinc alguns arguments sòlids que corroboren el que dic.

Comencem a comparar-la amb la adolescència.
La infantesa i l'adolescència son etapes de la vida molt similars, per això m'és difícil comparar-les- A totes dues jugues amb els amics i t'ho passes bé. La diferencia essencial; a part del fet d'estar a l'institut, que esmes difícil que l'escola; és la mentalitat. Els adolescents són més dolents que els nens; si dos nens s'enfaden, al cap de 10 minuts son amics, però en el cas dels adolescents aixo pot arribar fins al fi dels seus dies.
Això és raó més que suficient per donar-li la victoria als joves.

Continuem amb els adults.
L'únic bo que de ser adult (a part d'altres que no vull dir) és el fet de tenir diners. Però com deia l'oncle Ben: "Un gran poder comporta una gran responsabilitat". I si, estic parlant de les factures, i com no, dels fills. Sí, és veritat que és molt bonic tenir fills, però, independentment d'això és una responsabilitat.
Punt pels nens.

I la batalla final, contra els majors, la maduresa.
La maduresa té el mateix problema que els adults, les obligacions. Encara això, té una avantatge sobre la resta, pot fer bé aquesta redacció.

Però això crec que la infantesa és la millor edat de la vida, és l'època on ets més lliure, tant físicament, com mentalment.