Estimats reis mags.

Quan jo era petit, el 6 de gener  era una data màgica, t’aixecaves del llit i trobaves els regals que havien deixat els reis que havíem vist el dia abans a la cavalcada i ens portaven els regals que havien escrit en la carta que li vam entregar (sí, aquesta carta, més tard posaré els regals que m’agradaria), allò era magnífic. Encara recordo com si fos ahir, el dia que us vaig conèixer, aquell dia va ser magnífic. Rondaven les 3 de la matinada, jo m’havia aixecat perquè vaig escoltar un soroll ven fort al salo, i era, com era de esperar, vosaltres. Ells estaven allà, amb els regals, mirant-me, jo no sabia que fer, estava en shock, em van dir que tornes al llit i jo els hi vaig fer cas. Òbviament ells no eren els reis mags. Anys més tard els meus pares em van confessar que eren uns lladres i que no m’ho van voler dir per no destorçar la màgia. Avui en dia, almenys en els meu cercle de coneguts (i suposo que en el de altres també), ningú pensa en la màgia, i tot això esper culpa del pare Noel. Sí, l’invent creat per els nord-americans per afavorir el consumisme, sí, es veritat que vosaltres també ho sou, però no tan exageradament.

La prostitució de la imatge del pare Noel es absurdament gran, esta en tots llocs, i com una epidèmia es va expandint però tots llocs. Fa un parell de dies, vaig veure un anunci a la televisió, el pare Noel regalava ulleres, i el meu germà petit em va preguntar que feia en santa Claus a la televisió, jo no vaig saber que respondre. Al cap de dos o tres anuncis va sortir en Santa un altre cop, però aquesta vegada anunciava Coca-Cola. I perquè ho fan això? Per vendre més. Juguen amb la il·lusió dels nens. Quan jo era petit, tot era màgic i misteriós, nomes el veiem un cop a l’any, igual que a vosaltres. Avui en dia, es molt difícil intentar que els nens petits continuïn creient en vosaltres, al igual que en el barbut de vermell. Per això, aquests seran els meus desitjos: que els nens continuïn mantenint la il·lusió; que la vostra imatge no es continuï utilitzant, al menys no en excés; que tothom rebi els seus regals; que jo rebi el regal que vull; i sobre tot,  i més important, que continueu existint, i si no es en la vida real, en els nostres cors.

Att: Darío Sanchez Echenique